Comentari del poema Corrandes d'exili

CORRANDES D’EXILI (Pere Quart)

Una nit de lluna plena

tramuntàrem la carena,

lentament, sense dir re …

Si la lluna feia el ple

també el féu la nostra pena.

L’estimada m’acompanya

de pell bruna i aire greu

(com una Mare de Déu

que han trobat a la muntanya.)

Perquè ens perdoni la guerra,

que l’ensagna, que l’esguerra,

abans de passar la ratlla,

m’ajec i beso la terra

i l’acarono amb l’espatlla.

A Catalunya deixí

el dia de ma partida

mitja vida condormida:

l’altra meitat vingué amb mi

per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França

i demà més lluny potser,

no em moriré d’enyorança

ans d’enyorança viuré.

En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espès,

cinc quarteres massa terra.

“Com el Vallès no hi ha res”.

Que els pins cenyeixin la cala,

l’ermita dalt del pujol;

i a la platja un tenderol

que batega com una ala.

Una esperança desfeta,

una recança infinita.

I una pàtria tan petita

que la somio completa.

Corrandes d’exili és un poema de Joan Oliver (també conegut com Pere Quart), el qual va néixer a Sabadell l’any 1899. Autor de molts poemes i narracions també treballà com a dramaturg, traductor i periodista, i va ser considerat un dels cinc poetes catalans més importants del segle XX. Moltes de les seves obres són un retrat dels sentiments de totes aquelles persones que van patir la guerra civil espanyola i que com ell, es van haver d’exiliar. El pessimisme de l’època també es pot veure reflectit en els seus versos, tal com es veia reflectit en les seves vides.

Penso que és molt interessant veure com aquest autor va expressar mitjançant la poesia l'etapa tan difícil que va haver de viure. Així és que aquí us deixo la meva interpretació d'aquesta obra amb un comentari de text. 

Concretant en aquesta obra, Joan Oliver ens parla de temes com l’esperança, la pena, els somnis i la gran enyorança i amor per la seva terra. Ens explica com les persones que van haver d’abandonar-la veuen el seu futur com una esperança desfeta. Per tant, el tema principal de l’obra és la seva vivència i els seus sentiments al exiliar-se i abandonar la pàtria que tant estimava, en un moment important i greu per Catalunya.

Pel que respecte a l’estructura interna, l’obra està dividida en cinc estrofes; en la primera, se’ns situa al lloc i moment precisos en què es travessa la frontera i es marxa de Catalunya. Joan Oliver ens explica aquesta difícil situació mitjançant els seus sentiments de gran pena.

La segona estrofa, també situada al moment de la fugida explica qui l’acompanya i mostra el seu amor per la terra explicant-nos què fa abans de creuar la frontera (abans de passar la ratlla): la besa i l’acarona. D’altra banda, a la tercera estrofa ens parla des d’un passat llunyà, on mostra l’estimació que té per Catalunya, així com descriu el que va perdre al deixar-la el dia de la seva marxa. Amb aquest sofriment, a la penúltima estrofa explica el gran sentiment d’enyorança i el record cap a la seva terra, el Vallès, on té l’esperança de tornar-hi.

Finalment continua descrivint el record d’aquell paisatge que ja ha perdut: Una esperança desfeta, una recança infinita. Li sap molt greu deixar el seu país, quan la guerra està fent que molt mal i molta gent s’ha d’exiliar. Tot i això, conclou dient que ell en mantindrà el record en els seus somnis: I una pàtria tan petita que la somio completa.

La mètrica de la poesia consta de regularitat sil·làbica en art menor: tots els versos són de set síl·labes. La rima també està molt ben definida i és consonant.

Els principals recursos morfosintàctics que utilitza Joan Oliver són les metàfores: A Catalunya deixí(...)mitja vida condormida: l’altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sens vida, la hipèrbole (tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra)i la paranomàsia (guerra, que l’ensagna, que l’esguerra). D’altra banda hi ha alguns verbs elidits: quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra, o Avui en terres de França i demà més lluny potser.

El lèxic que utilitza Joan Oliver és senzill, no utilitza cultismes sinó que el que vol és representar de manera concreta i entenedora la realitat que està vivint. Per aconseguir-ho utilitza els adjectius vàries vegades, per exemple pell bruna, aire greu, vida condormida, esperança desfeta, recança infinita o pàtria petita.

Els substantius estan majoritàriament relacionats amb la naturalesa: lluna, muntanya, terra, turons, pins, bosc, serra, pujol o platja en són alguns exemples. Una altra característica o curiositat és que en tota l’obra només hi ha una paraula esdrúixola: pàtria, situada al final del poema, en la seva a la conclusió.

Finalment, aquest poema, ha sigut musicat més recentment per Lluis Llach, així  és que aquí us deixo l’enllaç d’aquesta emotiva cançó:

Lídia Bartrolí i Mercader