És clar, durant la història publicitària s'han escrit un gran nombre de llibres sobre el tema, però cap d'ells s'ha pogut proclamar com la "bíblia" de l'escriptura publicitària i és que han anat quedant obsolets després d'una sèrie d'anys.
Així i tot, un fet que és constant en aquest tipus de redacció és la utilització de recursos literaris. Aquest fet, segons vam discutir a classe, s'utilitza per tal d'augmentar el grau perssuasiu dels missatges publicitaris. I és que ajuda a la memorització del missatge i a la creació d'un vincle afectiu amb aquest per part dels receptors.
És per això que és important que nosaltres, com a futurs publicitaris coneguem la gran majoria de les figures retòriques per tal d'utilitzar-les amb facilitat si ens fos necessari. A continuació adjunto, doncs, una llista amb les principals figures literàries, la seva definició i alguns exemples que espero siguin útils per a tots nosaltres:
És per això que és important que nosaltres, com a futurs publicitaris coneguem la gran majoria de les figures retòriques per tal d'utilitzar-les amb facilitat si ens fos necessari. A continuació adjunto, doncs, una llista amb les principals figures literàries, la seva definició i alguns exemples que espero siguin útils per a tots nosaltres:
- Al·literació: es fa servir la repetició de certs sons a intervals curts en una frase de manera harmònica per tal de facilitar-ne el record.
- Anàfora: la repetició d'una paraula al principi de vers.
- Antítesi: és l'oposició entre dos termes.
- Comparació: és la relació entre dues idees, una real i una altra imaginària mitjançant partícules com "més que", "menys que", "igual que", etc.
- Hipèrbole: és l'exageració d'idees.
- Metàfora: és la utilització d'una idea en lloc d'una altra amb la qual guarda alguna relació o semblança pel que fa al seu significat o valors.
- Paradoxa: és la utilització de frases que comporten una contradicció
- Paral·lelisme: és la repetició dels esquemes sintàctics a dos o més versos
- Paranomàsia: és la utilització de paraules que sonen de manera similar però que tenen significats totalment diferents.
- Repetició: És la reiteració de paraules o recursos expressius
- Rima: És la repetició dels sons vocàlics (assonant) o vocàlics i consonàntics a partir de la de la darrera vocal tònica.
- Asíndeton i polisíndeton: És la manca o sobreutilització, respectivament, de la conjunció "i".
- Derivació /polipèpton: Consisteix a reunir un conjunt de paraules de la mateixa família lèxica.
- Elipsi: És l'omissió d'un dels elements de la frase per tal d'aconseguir un major èmfasi.
- Enumeració: És l'enunciació d'un conjunt d'elements en un ordre segons un criteri de gradació. S'utilitza per tal d'ordenar els elements.
- Hipèrbaton: És la desordenació de l'ordre lògic de la frase.
- Dilogia: És la utilització d'una paraula amb dos significats per tal de fer cert joc de paraules.
- Sil·lepsis: Consisteix a donar a algunes paraules diferent concordança a la que els correspon tenint en compte el que representen i no el que diuen.
- Gradació: És la ordenació d'una sèrie de major a menor importància o viceversa.
- Ironia: És l'afirmació del contrari del que es pretén dir.
- Metonímia: Consisteix a designar una idea o cosa amb el nom d'una altra amb la qual manté una relació de proximitat. Les relacions més freqüents són de causa-efecte o de part per el tot.
- Sinècdoque: tipus especial de metonímia en que s'expressa la part per el tot o viceversa.
- Sinestèsia: És la barreja de sensacions percebudes per òrgans sensorials distints
- Perífrasi: És la utilització de més paraules de les que són necessàries per tal d'expressar una idea
- Personificació: És l'atribució de capacitats humanes a animals i objectes que no ho són.
- Calambur: Consisteix a reagrupar síl·labes o paraules de manera que la frase canviï totalment de significat. S'utilitza molt per tal de fer jocs de paraules.
Trobareu molts més exemples als links següents:
Ara que tenim la teoria clara, podem començar a crear.
Ànims :)
Yaiza
Ànims :)
Yaiza
No hay comentarios:
Publicar un comentario